AMB EL MENJAR DE L'HORT LA QUARESMA NO HI POT

Aquest diumenge és el segon de quaresma i resseguint les passes de l'article anterior avui ens volem referir a les privacions quotidianes i públiques de la vida i a la cuina del període quaresmal. La Corema quedava profundament marcada pel silenci i el rigor. Durant molts segles el que va fer l'Església era requerir als fidels que se sotmetessin a penúries diverses, tot i que les limitacions i les retallades les imposava simplement la vida. De fet, si seguim la història de la quaresma, trobarem que no es troba establerta per cap llei eclesiàstica. Solament es donaven regles per a la seva observança. La quaresma va ser voluntària en els primers temps, arribant després a ser obligatòria. A mesura que hi va haver més il·lustració tornaria menys severa. L'Església va haver d'autoritzar el que no podia impedir, ja que els que dejunaven no eren sempre els que havien pecat.

TEMPS DE PRIVACIONS. Les principals eren no menjar carn, però s'incloïen altres aspectes, en principi menors, com ara no escoltar música, no anar al teatre, no ballar, ni tant sols cantar o jugar. També es recomanava abstenir-se de mantenir relacions sexuals, durant els quaranta dies anteriors al Dissabte de Glòria. No resulta gens estrany que la gent, amb uns dejunis i abstinències com les que es feien durant la vella quaresma, recuperés per als períodes previs o posteriors festes paganes, reciclades en forma de carnaval, en els àmbits cristians, o les festes del trencament del ramadà en la cultura musulmana.

EL BACALLÀ, REI DE LA QUARESMA. Avui ja no és època de restriccions quaresmals si no una ocasió propícia de satisfer un gust al paladar. No s'observa la privació d'alguns menjars, o únicament com mera rutina, en la qual no hi entra la devoció per res. Que ningú es cregui amb dret a dir que dejuna si menja o assaboreix peixos i mariscs excitants i de forma abundant. La quaresma és temps de bacallà i bones verdures. Cal no oblidar tampoc els arrossos en diferents variants, segons la imaginació o l'austeritat del cuiner o cuinera. Es menjava, així mateix, bona llegum i els famosos espinacs de quaresma.

ESTAR MÉS OCIÓS QUE UN PASTISSER. La quaresma era un temps mort per als pastissers. Es deia d'una persona poc alegre que estava “més trist que una pastisseria en Corema”. En una cuina més aviat monòtona, com és la nostra, la fruita era un element de diversitat i de sorpresa. Per terres de l'Empordà es menjaven bunyols. A la cuina antiga els caragols eren considerats un menjar de quaresma. A poc a poc, es va anar permetent l'ús del vi, ous i lactis que fins al segle vuitè estaven severament prohibits. Ai! pobra i malcarada quaresma qui havia de dir que la teva austeritat donaria pas als més delicats menjars sensuals!

(Diari de Balears, diumenge 24 de febrer)