QUI DIA PASSA...

SOL I AIGUA, TEMPS DE MARÇ

Ja ha passat l'hivern i han cessat les pluges. Amb tot, el mes de març ha estat, en la seva major part, desacostumadament fred. I no ha desmentit el seu renom d'excèntric i marcejador. No podem deixar de banda, parlant del mes de març, la grata arribada de la primavera, que aquest any ha vengut amb bastanta puntualitat a les dates que li han assenyalat els homes. Amb la primavera han pujant els termòmetres. S'enjoien amb les seves més preuades gales les pruneres, els melicotoners, i les humils cols. Els espàrecs -un excel·lent pretext per menjar-se uns ous en truita- senten l'empenta de la saba i tot el vast regne vegetal rebenta en brots tendres verds. Els brots verds que no treuen, curiosament, ni l'economia, ni el país. 

MARÇ VENTÓS FA EL PAGÈS ORGULLÓS. El març gaudeix d'una ben merescuda fama de ventós que constitueix un dels seus ingredients típics. I qui diu “vent”, diu “mal temps”. Els nostres camperols, amb aquella grotesca, encara que ben intencionada familiaritat amb què tracten als sants, invoquen a Sant Arnau -l'Èol cristià- en els casos, tan freqüents al març, de l'impertinent vent: “parenostros a barcelles hem de dir a Sant Arnau, perquè tanc és vent amb clau i no mos alci ses gonelles”. La lluna dimecres dia 27 farà el Ple a les 10 hores i 27 minuts. S'esperen algunes brusquines.

QUAN EL PRÉSSEC FLOREIX I MADURA, EL DIA I LA NIT VAN MESURA PER MESURA. I a propòsit d'arbres en flor, aquests dies han florit els melicotoners de vinya. A Lleida i a Aragó el coneixen com a préssec de Calanda. Tenen la carn de color groc i ferma i són els que s'utilitzen, per exemple, per a fer conserves. Els que tenen la carn blanca encara són més apreciats que els grocs ja que són més tous i sucosos que els de vinya. La nectarina és una variant del préssec que no té la pell peluda, però que tanmateix pertany a la mateixa espècie. Freqüentment aquesta variant neix del propi melicotoner o presseguer com un brot mutat que se sol empeltar per crear una nova espècie per cultivar. Floreixen a la primavera i maduren a la tardor. Tant en una època com l'altra dia i nit tenen la mateixa durada. 

ELS XINOS, UN PRÉSSEC PLA. El xino és una altra variant aplanada de melicotó, també suculenta i comestible com tota la fruita del melicotoner. La seva carn blanca, mai groga, talment com el conegut préssec pavia, que és gros, vermellós i molt saborós. També hi ha el préssec mollar i molts altres: el benvingut, carrutxa, durà o durany (en castellà a l'arbre també li diuen durazno) esternà, gavatx, que és de color morat i té el pinyol també morat, marededéus, de molla blanca, que s'obre fàcilment, sense que quedi gens de polpa adherida al pinyol. Hi ha una cançó relativa al melicotó «si t'has d'escoltar raons, | sé cert que no tornaràs; | fé es joc meu, que les me pas | com qui menj melicotons».

-Diari de Balears-