QUI DIA PASSA...

Quin mal any seria, si el març no hi havia

Amb prou feines el mes de març es vol acomiadar de l'hivern per endinsar-se a la primavera. Des d'unes setmanes a aquesta part estem embolicats en un clima autènticament hivernenc, per la qual cosa la presentació de credencials de la nova estació primaveral no ha tengut més que un caràcter simbòlic i sols unes poques estones. Arriba la setmana de Sant Josep. Dimecres, dia 20, començarà la primavera a les 12 hores i 2 minuts del migdia. A la Jaia Corema només li resten dues cames. Bon temps per provar un cocarroi.

UN COCARROI AMB PESSICS. “Mumare, en tornar pastar, m'heu de fer un cocarroi, perquè sa coca em fa oi, com la sent anomenar” diu la cançó. A l'Alguer anomenen cocarroi a un panellet de farina blanquíssima, en forma de corona amb un ou enmig, que es fa per les festes de Pasqua i que normalment va destinat als minyons. El nostre és una coqueta que de tot d'una es fa rodona i ben aprimada, després hi posen els ingredients damunt una banda de la coca i es doblega, de manera que pren forma semicircular o de mitja lluna, es confegeixen bé les voreres fent-hi pessics, i després es couen al forn.

ELS COCARROIS, DE VERDURA I PANSES. N'hi ha dues castes principals: els cocarrois de verdura pròpiament dits, que es farceixen d'espinacs amb panses i pinyons i els cocarrois de ceba, en què el farciment és de ceba tallucada, un poc de tomàtiga i qualque talladó de xulla. A Mallorca també se'n fan, encara que menys apreciats, amb bledes i colflori. També s'elaboren cocarrois dolços. Els cocarrois balears tenen forma de pastisset o flaó. S'assemblen, per la forma i el farciment, als panadons de Lleida o als pastissets de Gandia.

                         Els cocarrois han de ser especiats i coentets.

TRADUCCIÓ IMPOSSIBLE. En castellà no hi ha cap paraula que defineixi el cocarroi. Per ells tan sols és un “pastel de verdura”. En quaresma es solia sopar d'aquest pastís que ara es troben tot l'any als forns. Es preparen amb una massa de farina de bona qualitat i oli, i s'estiren i aplanen amb el corró. Es col·loquen damunt de la pasta els espinacs, sal, panses i pinyons i més productes, ben barrejats, es rega tot d'oli, s'afegeix una mica de pebrebord i al forn. Un altre cançó recorda que “per un cocarroi de guixes | que jo te vaig enviar | tu me deixares tocar | es forat d'allà on pixes”.

AL MARÇ, CALABRUIXADES. Temps enrera els cocarrois havien estat de gran consum i molt adequats entre els pagesos quan anaven a foravila. Coques i cocarrois, sempre amb verdura o les panades amb carn o peix, de les quals avui n'hi ha diversitat d'elles. Menjars eterns, de perenne actualitat. Dies enrere encara també ho eren les calabruixades, la neu i la fredor. La lluna arribarà al quart Creixent el dia de Sant Josep a les 18 hores i 28 minuts. Quan el Sol entra en Àries creixen els dies i muden els aires.