Quan Santa Anna es posa la toca, aigua i no poca

   Aquesta pròxima setmana els dies seran clarament assolellats i temperats. De moment no es comporta malament l'estiu. En general el podríem definir com a bastant normal i les previsions no donen calorades exagerades. Sembla, no obstant això, que al mes d'agost tendrem sorpreses importants, amb temperatures molt canviants i tempestes. Durant aquesta època les borrasques no ens queden massa lluny. Després de Sant Jaume, dijous que ve, dia 25, arriba Santa Anna. Recorden els pronòstics, sempre en forma de refrany popular, que “la pluja de Santa Anna cap dins una palangana” o que si aquest dia trabuca la gerra és senya de canvis propers: si les formigues -i enguany arreu n'hi ha moltes- s'agiten per Santa Anna, tempesta a la plana. 

EL CAP EMBENAT AMB UNA TOCA. El refrany que encapçala el nostre article d'avui el deien per terres continentals i especialment a les contrades del Rosselló i la Provença. A Menorca la toca és una cinta o veta fina posada al cap però en realitat es tractava d'una antiga peça de roba, llarga i estreta, que cobria el cap i part dels pits, en la indumentària de dones, monges, guerrers orientals i reines, sobretot en certes solemnitats. Diuen que l'aparició d'ennuvolades aquest dia sol ser un indici de canvis d'importants i ruixats forts. De totes maneres, si no apareixen i és el Sol qui domina, una altra dita estableix que “si el juliol riu, prepara la bota i el barril”. 

SANT JAUME ASSOLELLAT, TOT EL JULIOL CREMAT. Convendrà conformar-se amb el temps que faci, perquè “Sant Jaume estirat, hivern llarg i pesat”. Temps de festes, que fan honor al patró que és invocat contra l’eixut i els mals esperits. Si sou de la pagesia, s'ha de saber que el bon nap aquest dia ja ha d’estar sembrat. Sant Jaume el major és patró de pelegrins i cavallers i d’es Castell. Sant Jaume és l'estiu, la mar i les revetlles. També és el patró dels capellers, d'Espanya i Galícia. L'invoquen contra el reuma i la pesta. Les llegendes que vinculen l'apòstol amb les terres de la Península Ibèrica no tenen fonament històric, són de difícil comprovació. Pura tradició. Segons la mateixa les seves restes són a Compostel·la la qual cosa originà un moviment de pelegrins molt important, impressionant, des de l'Edat mitjana fins al dia d'avui. 

PER SANTA MAGDALENA, LLUNA PLENA. Demà dilluns és Santa Magdalena “que pluja mena”. La lluna arriba al Ple a les 20 hores i 16 minuts del vespre. Es veurà molt espectacular a la seva sortida, recomanable des de la platja. El raïm canvia de calor, la figa madura, i el forment entra dins els sacs. S'han de separar els galls i suspendre la cria, ja que les llocades nascudes a l'estiu tenen poc valor. Les polles primerenques comencen a pondre i les velles suspenen la posta per la muda. 

La toca, antiga peça de roba, és una cinta fina posada al cap.