QUI DIA PASSA...

Per Pentecosta el formatge fa crosta

Aquest diumenge arriba la Pasqua de Pentecosta, coneguda també com a Cincogema. Els ametlons ja són ametla i el formatge ja té la capa exterior dura. Litúrgicament, la Pentecosta mai no ha tengut el nom de “pasqua”, no obstant això el poble, almenys en alguns llocs, sí que ha donat aquest nom a la solemnitat que celebra el cinquantè dia que segueix el Diumenge de Pasqua. El color de la Pentecosta és el vermell, talment com les cireres madures, fresca i saborosa joia fruitera que agafà el nom de l'antiga regió de Cerasonte a l'Àsia Menor. A Menorca la Pentecosta encara és molt celebrada amb vegues fora de casa, excursions i sortides a la mar i al camp. El berenar, que des de Pasqua fins a Pentecosta havia estat senzillet, -perquè el dia era curt- ara ja pot ser millor.

EL CAMÍ DE LES CIRERES. Josep Pla deia que al nostre país la vida habitual transcorria en un espai que en realitat no coneix la primavera. Segons l'escriptor empordanès, la meteorologia primaveral ha produït una gran quantitat de poesia al nord i al centre d'Europa. Han estat molt productius per a la lírica la floració dels arbres, el creixement de l'herba, les floretes dels camps o el cant dels aucells, sobretot del rossinyol, que emigra cap al nord, precisament seguint el camí de les cireres. El cant del rossinyol és considerat com el més bell de tots els cants d'aucells. Té sis o set cants diferents i s'anomena refilar o xericar. Els rossinyols, de color gris rossenc per damunt i cendrós clar pel pit i ventre, no resisteixen la captivitat. D'aquí el refrany que assegura «el rossinyol, gàbia no vol».

EL PAÍS QUE NO TÉ PRIMAVERA. Els dies tornaran clars i assolellats i la suavitat de l'aire serà agradable, contribuint a mantenir inflades les il·lusions humanes i els al·licients eròtics. La inexistència d'una meteorologia primaveral ha propiciat nevades aquests dies enrere als Pirineus i aquí una brusca baixada de la temperatura, a més de temps incert. Amb aquesta primavera tan fresca, de vegades francament desagradable, tothom ha recordat l'hivern que sembla continuar fins que un bon dia se produirà un gran cop de sol, que assecarà el món exterior, i tot començarà a esgrogueir. I llavors entrarem en l'estiu.

NOCTURN DE MAIG. Dissabte que ve, dia 25, hi haurà lluna Plena a les 6 hores i 26 minuts del matí. Els cels nocturns es recorden molt. Les nits de lluna ara són groguenques. Aquests dies enrere encara es podia veure la nit estavellada i negra. El nocturn de maig complet, que a les ciutats és inconcebible i al camp una pura meravella. L'encant que produeix no veure-hi gens (no veure's ni a un mateix) i en canvi tenir davant els estels és immens. Així el cel i la terra es fonen dins l'ombra, quedant immersos en una sensació de grandesa.

El rossinyol està considerat com un bon cantaire.

Qui dia passa...

FINS EL DOTZE DE MAIG, EL FRED NO DIU ME'N VAIG

-Diari de Balears-

Han arribat les oronelles i les fires. I el refrany recorda que fins el dotze de maig l'hivern o el fred no diuen «me'n vaig». Convé no oblidar la dita castellana famosa del “cuarenta de mayo”. És temps dels típics refredats motivats per un excés de confiança i les presses per treure la roba d'estiu. Les haurem de curar amb la mel suau d'aquesta època, que és la millor de totes. S'apropa Sant Isidre, festa dels pagesos i ja se sap del Sant Llaurador: se'n duu la pluja i ens duu la calor. Enguany potser sigui al revés, ja que s'esperen tempestes per dimecres i dijous. Aquest diumenge és Sant Pancraç, a qui s'invoca per obtenir salut i treball. Segur que l'actual ministra d'ocupació Fàtima Bañez -bastant inepteta ella- no li deu resar cap pregària des de fa uns quants anys.

UN MES QUE DESVARIETJA. El maig és com aquella madona de possessió de la cançó popular. Sa madona es passetja | per dins ses cases, cridant. | En venir ple o girant, | és cap li desvarietja. Els mesos es discriminen per la seva diferent personalitat. Maig no és, ni molt menys, un mes equànime, sinó un mes penell. Capaç de portar dies bascosos i dies gairebé gèlids; amb jornades plenes de núvols i altres estirades; de tempestes o de placidesa a la mar. Els extemporanis freds i les pluges de maig es corresponen moltes vegades amb neu a la Península. Pluges, les nostres, frèvoles, sí, però molt reiterades. Els pagesos, replets d'experiència meteorològica, asseguren que “el maig, en haver-hi gavelles de faves, sol brutetjar”.

PER SANT PERE REGALAT O TOT EIXUT O TOT BANYAT. Està ben comprovat, aquest pronòstic mai no ha fallat. La saviesa popular el tracta amb simpatia al mes de maig. Molt més segur que març i abril, tot i que la variabilitat d'un any a l'altre és apreciable. Durant el mes de maig la primavera es va imposant a base de dies de calor. L'inestabilitat encara vol establir la seva llei amb temperatures que pugen i baixen fins passat Sant Isidre. Aquest diumenge ajunta Sant Pancràs de Perpinyà i Sant Domingo de la Calzada, patró dels enginyers de camins, canals i ports. Dilluns és el torn de la Mare de Déu de Fàtima i també de Sant Pere Regalat, patró dels toreros.

PER SANT MATIES JA SÓN BEN LLARGS ELS DIES. Dimarts, dia 14, és Sant Maties o Macià, l'apòstol reserva, amb el qual -ara si- ja hi ha oronelles a voler. Dimecres Sant Isidre Llaurador, patró de l’activitat al camp, també protegeix de la sequera. Durant la segona quinzena s’encalentirà l’atmosfera. Podrem treure la roba d’estiu. Dia 17, divendres, arriba el torn de Sant Pasqual Bailó que protegeix als desmemoriats, “que són molts i viuen tan confiats”. La lluna dissabte es situa en el quart Creixent a les 6 hores i 36 minuts de la matinada. Cal recordar que “trons pel maig, vents a raig”.