Ha començat el mes de març, tancament de l'hivern i, a
la vegada, porticó que obre camí a l'estació subtil i privilegiada que és la
primavera. Un mes que normalment es mostra atrevit i que en sap fer de les
seves, com demostrava, al final, el febrer. De moment, resta molt per la
primavera. Tradicionalment, el març és el més variable de l’any. Els antics
llunaris el representaven amb la figura d’un nin amb tres cares: una que bufa,
una altra de riallera i una tercera seriosa. Així volien simbolitzar les
variacions del temps. Aquesta singularitat climàtica va arribar a crear un nou
verb, marcejar, sinònim de variabilitat.
BACALLÀ I ARENGADES. En plenes restriccions quaresmals de la refinada cuina
de l'època, que amb imaginació o sense, cap o molts pocs restaurants avui no
saben recordar, farem aquí una petita relació d'algunes menges d'aquells temps
passats i que eren inseparables de la prodigiosa i penosa olor quaresmal de la
qual ja n'hem parlat en anteriors articles. A més de les figues seques, o d'uns
fideus fets en casa, escudella, cocarrois i pa eixut o amb un polsim de sal, hi
havia el bacallà i les arengades per passar les set setmanes que seguien al
Dimecres de Cendra.
Peu gravat: Març, un més quaresmer en el qual s'havia de treure la bul·la.
DE LLEGUMS I MONIATOS, NO TE'N FIïS, QUE FAN FLATOS. Fins i tot els noms d'aquesta minuta eren
prou suggeridors: freixura de Corema (pastanagues), arròs de Sa Pobla, que eren les temibles
mongetes. Com diu el refrany «sogra, nora i mal vi, és llegum de mal pair». El peix
de l'horta (tronxos de bleda) també coneguts com a peixos de la terra,
la sobrassada de Muro, un pa amb oli que a damunt hi escampaven pebrebò,
ideal per berenar, o el pollastre d'Alcúdia (col de ramell), dita també
colflori, nom que sembla més aviat de procedència italiana, ja que allà li
diuen “cauliflori” o “cavolfiori” i en llenguatge sicilià “chiávuli”.
Antigament aquesta verdura, tan pròpia de quaresma, havia estat coneguda com a
col d'Egipte.
TEMPS DE PRENDRE BITLLET. El març és un mes “coremer” per excel·lència. Durant la Quaresma, es tallaven
o reduïen els festejaments i enamoriscaments. Es proscrivien els jocs de naips
i s'arraconaven els balls i les guitarres. Els joves es veien forçats a
ficar-se al llit prestet, tot i la bondat o perversitat de les dones. Diu la
glosa: un casat fa sa malura a dins sa cuina, arrufat; si parla i és
escoltat de sa dona, té ventura. Si es treia la bul·la es podien menjar ous
i lactis que antigament la quaresma prohibia, així mateix, si es treia aquest
document d'origen papal, es podien menjar les panades. Mentre n'hi hagués. Els
pobres no tenien necessitat de prendre-la per fruir de la mitigació de dejunis
i abstinències. Els rics, en canvi, si no la prenien, demostraven una gran
indiferència religiosa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada