QUI DIA PASSA...                                                                       20-4-2013

Si l’abril plou, blat, ordi i sèu de bou

A l'abril, ja se sap, mil temps per viure, mil gotes per caure i mil històries per explicar. Abril és el mes on els canvis són constants. Diuen els pagesos que el blat desitja niguls, que té necessitat de pluges a l'abril. Els camps ja tornen estar ressecs. L'aigua de pluja és un recurs que al nostre país té un paper molt important. Ara només pensam amb ella en situacions molt especials. Aquests dies hi ha, per cert, una la de les pluges d'estels més importants de l'any, juntament amb els Perseides i es pot observar sense necessitat de telescopis. Es tracte de les Lírides, dites així perquè procedeixen de la constel·lació de Lira.

CORRENT DE DEIXALLES DEL COMETA THATCHER.

Malgrat la senyora Thatcher se n'hagi anat recentment a criar vaumes pensamenteres, nosaltres no celebrarem aquí la seva mort, únicament volem comentar el feliç esdeveniment que la Terra ha entrant en una corrent de deixalles d'un cometa gairebé tan antic com l'esmentada. El cometa Thatcher que el maig de 1861, any en què es va descobrir, va realitzar l'última aproximació al nostre planeta, ens deixa anualment una pluja de meteors que solen ser brillants i passen a una velocitat moderada. La pluja de les Lírides serà fins el dijous 25 d'abril, amb la seva màxima activitat durant la nit del dilluns al dimarts, dia 23, festa de Sant Jordi.

La pols d'estels es genera quan la Terra travessa els rastres de materials que els cometes van deixant

NO DIGUIS HIVERN PASSAT QUE SANT JORDI NO HAGI ESTAT.

L'inconvenient d'aquest any per gaudir amb plenitud de l'espectacle dels meteorits del cometa Thatcher -en aquest cas unes simples partícules- és la llum de la Lluna, a la que li faltaran dos dies per convertir-se en plena, concretament el dijous a les 21 hores i 58 minuts. Sant Jordi és, per excel·lència, el patró dels enamorats a Catalunya, com ho és a València Sant Donís. També és el patró d'agricultors, soldats, arquers, presoners, ferrers, artistes de circ i muntanyencs, així com d'Aragó i països que malgrat dependre d'Alemanya com Bulgària, Grècia, Lituània o Portugal, tenen una autonomia com cal.

DONAR SÈU.

Avui en dia se'n dóna poc de sèu, aquest greix fos dels animals remugants, que servia per a fer-ne candeles i sabons i per a untar peces de màquina o altres coses. Les candeles havien de ser de bon sèu. A Menorca el sèu és el saïm o qualsevol greix animal en general, però principalment el del porc. Encara s'hi refereixen quan es fan les matances o porquejades, no de bades el sèu negre, la doga de greix que queda dins la caldera després de coure el cap, el lleu i l'averia negra del porc, encara és ben aprofitada, sobre tot quan l'adoben amb certs ingredients i la converteixen en farciment de botifarrons, camaiots, botifarres i cuixots.