Per l'abril, les faves mil
Amb l'abril, ha arribat el temps de menjar les faves.
Recorda la cançó popular «en vint dies vaig menjar | seixanta
vegades faves: | es dematí, de trempades; | es migdia, de cuinades;
| es vespre, de rescaufades; | això era per mudar». De faves, n'hi
ha de diverses classes però només ens referirem a les comestibles.
Les primeres que ens vénen al cap són les faves tendres, que encara
són verdes, en contraposició a les faves velles o seques, que ja
han perdut la verdor i tenen la clovella dura. Antigament les faves
s'havien de cellar. Llevar-lis la cella. Ara estan de moda unes
favetes baby que congelades es poden menjar tot l'any però si són
de temporada molt millor. Les faves, en general, s'han de cuinar a
foc lent. La gent que n'entén de cuina diu que és un dels plats que
gairebé es fan tot sols.
LA FAVA PARADA. Unes
favetes tendres no requereixen tenir-lis massa compte. Només un cop
d'ull de tant en tant. Les favetes així resulten boníssimes.
Acabades de collir de l'hort i congelades es poden treure tot l'any.
Fregides amb un poc de saïm tornen espectaculars. El pernil o la
ventresca hi combinen a la perfecció. I amb un ou fregit són
delicioses. I no cal dir parlar gaire del plat suprem: una bona fava
parada. El guisat de faves cuites, sense clovella i amb el bessó
obert de dalt a baix, en el sentit de l'amplària, es cuinen amb col
o altra verdura. Les faves ofegades es couen sense aigua i amb poc
foc, tenint damunt l'olla un paper d'estrassa i un plat d'aigua. A
l'Empordà i a Menorca s'amaneixen amb llorer, all tendre, ceba,
botifarra i altres ingredients.
LES FAVES DE L’ABRIL, LES VULL PER A MI; LES FAVES
DEL MAIG PER AL MEU CAVALL. Una
bona fava parada es fa a la manera tradicional. El seu nom
probablement és una pronunciació dialectal de fava pelada. Aquest
bullit de faves pelades i seques amb porc ha de dur tots els
ingredients bàsics, que són les faves i normalment els peus de
porc, però s'hi solen afegir gran varietat de condiments. El plat
duu col, fideus i patates. També són extraordinàries les faves
escaldines, que es mengen bullides i trempades amb sal, oli i
vinagre. Les faves ensabatades són faves amb clovella. De tot
plegat, se sap que el fruit millor és el d'abril. Pel maig ja és
massa envant.
SI VOLS UN BON FAVAR, PER SANT BLAI L’HAS DE
PLANTAR. Temps enrera era
coneguda la fava panesca, una varietat de fava que té la tavella
curta, però els bessons grossos, blancs o vermellosos, i molt bons.
També hi havia la fava negra, una varietat de fava més petita que
l'ordinària, i amb la clovella negra i la fava de porc, normalment
idònia per menjar el bestiar. Les faves són una planta d’hivern.
Hi ha algunes dites que indiquen que és poden plantar al començament
o al final d’hivern. Habitualment es sembren per Sant Blai, a dia 3
de febrer, segons la dita.
Amb l'abril aigua poca i faves mil.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada